L'anunci 15 días de Agosto mostra el contrast entre allò que volem les persones i allò que que la vida que portem ens permet aconseguir. Al principi del anunci el xiquet diu que no vol ser major perque no veu que els adults siguin feliços. La idea de que les persones volem ser fleiços es una idea que apareix ala corrent èstica Eudamonista, que diu que la finalitat de la vida humana es conseguir la felicitat.
Pero, què significa ser feliç? Què ens dóna la felicitat? El xiquet, que té una mentalitat filosòfica ja que ho qüestiona tot, veu a la televisió on els dults esperes trobar la felicitat. Els anuncis de la tele promente que ua persona, tenint coses com ara, cotxes o desodorants, o pareguent més jove per mitjà d'una operació de sirugía estètica, sera feliç. El problema es que per a aconseguir eixes coses que s'anuncien es necessiten diners. Aquí trobarem la idea de que els diners donen la felicitat, una idea que d'alguna manera recorda a l'escola ulitarista que defenia que la felicitat la produeix el benestar econòmic. Creure que els cotxes, els desodorants o un aspecte més jove, donen la felicitat no es el que diu l'Hedonisme, sobre tot el d'Epicur, que defenia que els plaers més importants no són els del cos, sino els de l'ànima.
Que els diners produeixin la felicitat perque en permetn comprar coses o anar quinze dies de vacances es un error. En lloc de disfrutar de la vida ens pasem tres-cents cinquanta dies treballant i sofrint a cambi de quinze dies de buscar el plaer a llocs com una platja abarrotada de gent o el camping. Aquesta idea no te res a veure amb la renuncia a les coses materials i al plaer de l'Estoicisme, que deia que la felicitat estava en no necessitar res, ni tampoc amb el calcul de plaers d'Epicur. Massa sufriment treballant per a quinze dies de plaer.
Per tant, el xiquet enten que si vol ser feliç el millor es no fer-se gran perque els adults no saben ser fleiços, per aiò acava volent ser com Peter Pan, que mai va voler créixer. Els xiquets, diu ell, son feliços amb les seues fantasies i jocs. Sembla que el xiquet si que sap com ser feliç. També diu al final que els xiquets viuen a un món de reflexió; potser ho diu perquè es pasen el dia preguntant per qué? Això de que les preguntes ens fasen feliços també ho deia Aristotèles quan opinava que la felicitat consisteix en dur una vida racional. No obstant, si hem de dir quina ètica defèn el xiquet, nosaltres diríem que defèn la ètica hedonista perquè vol passar-ho bé.
3 comentaris:
Bon treball però ... Cal estructurar més i aprofundir al que es defensa. També presentar el vídeo amb un poc més de rigor: recordeu el plantejament del treball: és innovadora aquesta manera d'entendre la vida i la felicitat.
Al desenvolupament marqueu millor les oposicions amb els connectors.
El que diu el xiquet és també el critica. I l'alegria de viure de Spinoza? i l'hedonisme ben entés?
Alguna imatge, el vídeo que no és cap anunci farien més atractiva l'entrada. El títol no és gens suggerent. Heu d'aconseguir atraure als visitants. No sols és un treball escolar ja ho sabeu.
Cal cuidar la redacció: hi ha massa errades tipogràfiques i ortogràfiques.
També l'argumentació: no és cert del tot el que afirmeu de l'utilitarisme. El plaer superior és la solidaritat, maximitza la felicitat. Tampoc crec que el xiquet siga un hedonista o en tot cas, en quin sentit? Era per on anaven els meus suggeriments anteriors, però no els veig al vostre escrit.
Bona capacitat d'argumentació però falta aprofundir i donar cohesió.
Ah, lleveu en configuració la verificació de comentaris i em facilitareu la feina. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada