Després d'elaborar les quatre activitats anteriors, hem creat un glog on les hem recopilat per a fer-ho més dinàmic. Esperem que siga útil.
ACTIVITAT 3. Punts de vista mítics i racionals
EXPLICACIÓ LÒGICA
L’estudi del tsunami com a fenomen natural és un estudi empíric, perquè gràcies a l’observació i a la comprensió d’altres fenòmens geològics es poden traure conclusions sobre el comportament de les ones del mar en eixes situacions extremes.
El tsunami, (paraula provinent del japonés) és un fenomen que es manifesta en forma de grans ones generades als oceans o altres zones d’aigua, i que pot ocórrer per diferents factors.
Però com pot explicar la ciència un fet com aquest? La ciència que s’encarrega del seu estudi és la geologia.
El tsunami és una conseqüència d’algun altre fenomen geològic que puga crear alguna alteració al mar. Les seues causes poden ser:
- Falles actives.
- Erupcions volcàniques.
- Lliscaments de terra.
- Moviments sísmics, com per exemple terratrèmols submarins.
- Impacte de meteorits.
La major part dels tsunamis són provocats pels terratrèmols submarins, I la major part dels terratrèmols són provocats per les diverses interaccions que es poden donar entre les plaques tectòniques. Aquestes interaccions es donen en les zones de frontera entre plaques, “zones de fractura”.
Però per a que es genere un tsunami, s’han de donar unes condicions concretes. El terratrèmol ha d’estar baix o prop del mar i crear un moviment vertical del terra oceànic que afecte a una extensa àrea. La energia que es desprèn en eixos terratrèmols es propaga mitjançant les ones sísmiques.
Per tant el tsunami és una conseqüència d’un altre fenomen geològic i les seues característics de velocitat, energia, grandària etc, dependran de les característiques de la seua causa.
Els tsunamis són un fenomen molt destructiu perquè la grandària de les ones sol ser de molts metres i pot viatjar a gran velocitat.
Com a fenomen natural que és, obeeix les lleis físiques que governen aquest món i que han estat comprovades. Gràcies a l’anàlisi de les dades que proporcionen els sismògrafs, que són els aparells que mitjançant diversos mètodes poden recollir dades sobre les ones sísmiques, es pot quantificar i estudiar els efectes que tindrà. Es pot determinar la seua altura i també la velocitat. A més, la gràfica que dibuixen els sismògrafs és una expressió funcional que es pot analitzar i entendre gràcies a la matemàtica.
Així, es pot preveure i establir un mecanisme efectiu de resposta per part de la població.
EXPLICACIÓ MÍTICA
LA REVENJA DE POSEIDÓ
Era l'època dels grans transatlàntics, allà pel començament del segle XX. Els vaixells més grans solcaven la mar de Poseidó i els capitans respectaven molt el Déu de la mar, inclús li tenien por quan provocava ixes grans tempestes.
En aquells anys es va construir el vaixell més gran, més luxós i més tecnològicament avançat de tots. El varen batejar com a Titànic, en honor a un dels primers deus grecs. Era tan impressionant que tothom va dir que era impossible d’enfonsar, cosa que no va agradar gens a Poseidó, que va considerar aquest fet com una ofensa. A més a més, el capità Will Smith va cometre la torpesa de desafiar Poseidó dient que, en efecte, el seu vaixell era tan formidable que podia considerar-se amb tota raó el nou déu de la mar. A Poseidó, que escolta tot allò que diuen els mariners, no li va fer gens de gràcia aquelles paraules del capità. Orgullós com és, va decidir que donaria una lliçó a tots aquells que creien que el Titànic no podia enfonsar-se. La nit del 14 d’abril de 1912 Titànic va xocar contra un iceberg que els tritons de Poseidó, seguint les seues ordres, havien empentat des del Pol Nord per posar-lo en la trajectòria del transatlàntic que viatjava cap a Nova York. Varen fer tan bon treball que aquell vaixell, que deien que mai s’enfonsaria, només va poder mantindre’s a flot dues hores. Poseidó ens va castigar matant 1600 persones de les 2200 que hi havien a bord i es va burlar del capità Will Smith; ell i el seu vaixell acabaren congelats en el fons de la mar.
Els dissenyadors de vaixells es van espantar tant davant aquell càstig que van construir vaixells amb tants bots salvavides que la gent no podia passejar per la coberta perquè no tenien on caminar. Però no ha servit de res. Quan no és un tempesta és una gran ona com aquella que enfonsà un vaixell que gosà dir-se Poseidó.
Quan un Déu es cabreja les nostres vides corren perill i a la mar, aquest Déu respectat pels capitans i pels passatgers és Poseidó, que continuà sent el rei del mar per damunt de qualsevol vaixell que nosaltres mai puguem fabricar. La nostra tecnologia no és suficient per protegir-nos d’un Déu, però si tu creus en ell i el respectes, ell inclús podria protegir-te quan viatges pel seu regne, per la seua mar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
