PER QUÈ VA NÀIXER LA FILOSOFIA?
En primer lloc, el terme filosofia vol dir “que estima la saviesa”. Però el saber, són les creences justificades i vertaderes i per tant la filosofia és la recerca de la veritat. Entenem per filosofia una nova manera de pensar en contraposició al pensament mitològic. Hi va haver una evolució des del pensament mitològic a un altre basat en la raó i l’experiència.
Durant molt de temps es va mantindré la idea de que l’univers estava controlat per uns déus, existents en totes les cultures. El mite intentava explicar a la gent les coses que no podien entendre. Hi havia un déu per cada motiu humà de preocupació. Però no és podia preveure que farien els déus, era difícil comprendre el món des del punt de vista mític perquè afirmava que la natura es movia per l’acció dels déus.
Podem dir que la filosofia va nàixer a Grècia durant el segle VI a.c. Els grecs van viure als territoris que anomenem Jònia, al mar Egeu. Era un territori ple d’illes on els grecs van fundar nombroses ciutats – estat. Però perquè naix la filosofia a Grècia i no en altres grans ciutats d’Egipte, Xina o Babilònia? Perquè a Grècia es van donar les condicions necessàries. Les altres ciutats importants pertanyien a imperis amb idees més tancades, tradicionals i poc propenses a adoptar canvis. El fet de que fora un lloc amb moltes illes que formaven ciutats-estat afavoria l’aïllament i així es generava diversitat. No existia una única concentració de poder que imposara una mateixa manera de pensar en totes les illes. Tots estos factors afavoriren el lliure pensament. Es a dir, un sol individu podia plantejar com s’havia d’organitzar la societat i podia respondre a les preguntes filosòfiques sense necessitat dels mites. A més, en la societat grega els esclaus feien el treball manual, mentre que els ciutadans lliures es podien dedicar a la política i la cultura. L’escriptura es va estendre i ja no la utilitzaven únicament els sacerdots. En aquell context els pensaments podien ser considerats i rebatuts. La situació geogràfica també era un factor a tindre en compte, ja que Jònia estava situada al mig de moltes altres civilitzacions i això va afavorir el contacte amb altres cultures. Una idea clau per a entendre el pas del mite al logos és la següent: cada cultura tenia els seus déus ,que a pesar de tindre característiques i atributs distints, reclamaven la mateixa posició. Per tant podríem pensar que són el mateix déu però també podríem pensar que un d’eixos havia estat imaginat pels sacerdots i, llavors, perquè no podien haver estat imaginats els dos?
Els filòsofs grecs van criticar la mitologia d’Homer perquè els seus déus es pareixien massa als humans. Es va dir per primera volta que els mites eren només imaginacions humanes. Com va dir Xenòfanes, “L’home ha creat els déus a imatge seva”. Va se a Jònia on es va desenvolupar la idea de que l’univers es podia conèixer, que hi havia una regularitat en la naturalesa i que per tant no era totalment imprevisible. A aquesta nova visió de l’univers se li va anomenar Cosmos. Els primers filòsofs van voler trobar explicacions naturals i no sobrenaturals als processos de la natura. Per això se’ls anomena filòsofs de la natura. Aquest filòsofs observaven els canvis constants que es produïen a la natura. Van arribar a la conclusió de que hi ha un principi bàsic inalterable que és l’origen de tots els canvis. El seu objectiu era entendre com funcionaven les lleis de la natura sense recórrer als mites. Alguns d’aquest filòsofs són: Tales de Milet, Anaximandre, Anaxímenes, Parmènides, Heràclit, Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit.
Aquest filòsofs són en certa manera els precursors de la ciència. En aquella època no hi havia distinció entre filosofia i ciència.
En conclusió, els mites i la filosofia són dues maneres diferents de donar resposta a les preguntes que es fa la humanitat, a les preguntes filosòfiques.
