ACTIVITAT 3. Punts de vista mítics i racionals
EXPLICACIÓ LÒGICA
L’estudi del tsunami com a fenomen natural és un estudi empíric, perquè gràcies a l’observació i a la comprensió d’altres fenòmens geològics es poden traure conclusions sobre el comportament de les ones del mar en eixes situacions extremes.
El tsunami, (paraula provinent del japonés) és un fenomen que es manifesta en forma de grans ones generades als oceans o altres zones d’aigua, i que pot ocórrer per diferents factors.
Però com pot explicar la ciència un fet com aquest? La ciència que s’encarrega del seu estudi és la geologia.
El tsunami és una conseqüència d’algun altre fenomen geològic que puga crear alguna alteració al mar. Les seues causes poden ser:
- Falles actives.
- Erupcions volcàniques.
- Lliscaments de terra.
- Moviments sísmics, com per exemple terratrèmols submarins.
- Impacte de meteorits.
La major part dels tsunamis són provocats pels terratrèmols submarins, I la major part dels terratrèmols són provocats per les diverses interaccions que es poden donar entre les plaques tectòniques. Aquestes interaccions es donen en les zones de frontera entre plaques, “zones de fractura”.
Però per a que es genere un tsunami, s’han de donar unes condicions concretes. El terratrèmol ha d’estar baix o prop del mar i crear un moviment vertical del terra oceànic que afecte a una extensa àrea. La energia que es desprèn en eixos terratrèmols es propaga mitjançant les ones sísmiques.
Per tant el tsunami és una conseqüència d’un altre fenomen geològic i les seues característics de velocitat, energia, grandària etc, dependran de les característiques de la seua causa.
Els tsunamis són un fenomen molt destructiu perquè la grandària de les ones sol ser de molts metres i pot viatjar a gran velocitat.
Com a fenomen natural que és, obeeix les lleis físiques que governen aquest món i que han estat comprovades. Gràcies a l’anàlisi de les dades que proporcionen els sismògrafs, que són els aparells que mitjançant diversos mètodes poden recollir dades sobre les ones sísmiques, es pot quantificar i estudiar els efectes que tindrà. Es pot determinar la seua altura i també la velocitat. A més, la gràfica que dibuixen els sismògrafs és una expressió funcional que es pot analitzar i entendre gràcies a la matemàtica.
Així, es pot preveure i establir un mecanisme efectiu de resposta per part de la població.
EXPLICACIÓ MÍTICA
LA REVENJA DE POSEIDÓ
Era l'època dels grans transatlàntics, allà pel començament del segle XX. Els vaixells més grans solcaven la mar de Poseidó i els capitans respectaven molt el Déu de la mar, inclús li tenien por quan provocava ixes grans tempestes.
En aquells anys es va construir el vaixell més gran, més luxós i més tecnològicament avançat de tots. El varen batejar com a Titànic, en honor a un dels primers deus grecs. Era tan impressionant que tothom va dir que era impossible d’enfonsar, cosa que no va agradar gens a Poseidó, que va considerar aquest fet com una ofensa. A més a més, el capità Will Smith va cometre la torpesa de desafiar Poseidó dient que, en efecte, el seu vaixell era tan formidable que podia considerar-se amb tota raó el nou déu de la mar. A Poseidó, que escolta tot allò que diuen els mariners, no li va fer gens de gràcia aquelles paraules del capità. Orgullós com és, va decidir que donaria una lliçó a tots aquells que creien que el Titànic no podia enfonsar-se. La nit del 14 d’abril de 1912 Titànic va xocar contra un iceberg que els tritons de Poseidó, seguint les seues ordres, havien empentat des del Pol Nord per posar-lo en la trajectòria del transatlàntic que viatjava cap a Nova York. Varen fer tan bon treball que aquell vaixell, que deien que mai s’enfonsaria, només va poder mantindre’s a flot dues hores. Poseidó ens va castigar matant 1600 persones de les 2200 que hi havien a bord i es va burlar del capità Will Smith; ell i el seu vaixell acabaren congelats en el fons de la mar.
Els dissenyadors de vaixells es van espantar tant davant aquell càstig que van construir vaixells amb tants bots salvavides que la gent no podia passejar per la coberta perquè no tenien on caminar. Però no ha servit de res. Quan no és un tempesta és una gran ona com aquella que enfonsà un vaixell que gosà dir-se Poseidó.
Quan un Déu es cabreja les nostres vides corren perill i a la mar, aquest Déu respectat pels capitans i pels passatgers és Poseidó, que continuà sent el rei del mar per damunt de qualsevol vaixell que nosaltres mai puguem fabricar. La nostra tecnologia no és suficient per protegir-nos d’un Déu, però si tu creus en ell i el respectes, ell inclús podria protegir-te quan viatges pel seu regne, per la seua mar.
ACTIVITAT 2. L'origen de la filosofia
PER QUÈ VA NÀIXER LA FILOSOFIA?
En primer lloc, el terme filosofia vol dir “que estima la saviesa”. Però el saber, són les creences justificades i vertaderes i per tant la filosofia és la recerca de la veritat. Entenem per filosofia una nova manera de pensar en contraposició al pensament mitològic. Hi va haver una evolució des del pensament mitològic a un altre basat en la raó i l’experiència.
Durant molt de temps es va mantindré la idea de que l’univers estava controlat per uns déus, existents en totes les cultures. El mite intentava explicar a la gent les coses que no podien entendre. Hi havia un déu per cada motiu humà de preocupació. Però no és podia preveure que farien els déus, era difícil comprendre el món des del punt de vista mític perquè afirmava que la natura es movia per l’acció dels déus.
Podem dir que la filosofia va nàixer a Grècia durant el segle VI a.c. Els grecs van viure als territoris que anomenem Jònia, al mar Egeu. Era un territori ple d’illes on els grecs van fundar nombroses ciutats – estat. Però perquè naix la filosofia a Grècia i no en altres grans ciutats d’Egipte, Xina o Babilònia? Perquè a Grècia es van donar les condicions necessàries. Les altres ciutats importants pertanyien a imperis amb idees més tancades, tradicionals i poc propenses a adoptar canvis. El fet de que fora un lloc amb moltes illes que formaven ciutats-estat afavoria l’aïllament i així es generava diversitat. No existia una única concentració de poder que imposara una mateixa manera de pensar en totes les illes. Tots estos factors afavoriren el lliure pensament. Es a dir, un sol individu podia plantejar com s’havia d’organitzar la societat i podia respondre a les preguntes filosòfiques sense necessitat dels mites. A més, en la societat grega els esclaus feien el treball manual, mentre que els ciutadans lliures es podien dedicar a la política i la cultura. L’escriptura es va estendre i ja no la utilitzaven únicament els sacerdots. En aquell context els pensaments podien ser considerats i rebatuts. La situació geogràfica també era un factor a tindre en compte, ja que Jònia estava situada al mig de moltes altres civilitzacions i això va afavorir el contacte amb altres cultures. Una idea clau per a entendre el pas del mite al logos és la següent: cada cultura tenia els seus déus ,que a pesar de tindre característiques i atributs distints, reclamaven la mateixa posició. Per tant podríem pensar que són el mateix déu però també podríem pensar que un d’eixos havia estat imaginat pels sacerdots i, llavors, perquè no podien haver estat imaginats els dos?
Els filòsofs grecs van criticar la mitologia d’Homer perquè els seus déus es pareixien massa als humans. Es va dir per primera volta que els mites eren només imaginacions humanes. Com va dir Xenòfanes, “L’home ha creat els déus a imatge seva”. Va se a Jònia on es va desenvolupar la idea de que l’univers es podia conèixer, que hi havia una regularitat en la naturalesa i que per tant no era totalment imprevisible. A aquesta nova visió de l’univers se li va anomenar Cosmos. Els primers filòsofs van voler trobar explicacions naturals i no sobrenaturals als processos de la natura. Per això se’ls anomena filòsofs de la natura. Aquest filòsofs observaven els canvis constants que es produïen a la natura. Van arribar a la conclusió de que hi ha un principi bàsic inalterable que és l’origen de tots els canvis. El seu objectiu era entendre com funcionaven les lleis de la natura sense recórrer als mites. Alguns d’aquest filòsofs són: Tales de Milet, Anaximandre, Anaxímenes, Parmènides, Heràclit, Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit.
Aquest filòsofs són en certa manera els precursors de la ciència. En aquella època no hi havia distinció entre filosofia i ciència.
En conclusió, els mites i la filosofia són dues maneres diferents de donar resposta a les preguntes que es fa la humanitat, a les preguntes filosòfiques.
ACTIVITAT 1. Relat mític i Explicació lògica. Diferències
A la taula següent es mostren les definicions del relats mítics i les explicacion lògiques, així com les diferències que hi tenen.
EL COMERÇ INJUST DEL CACAO A COSTA DE MARFIL
ON ESTÀ COSTA DE MARFIL?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
